sábado, enero 19, 2008

Azufaifo: noticias extraoficiales

Foto: I.N., G. en Londres, 2004.
Hemos sabido extraoficialmente que Urbanismo del ayuntamiento ya ha llegado a un acuerdo de permuta con el que era propietario del terreno de nuestro azufaifo. Es una gran noticia, que confirma lo que ya anticipó en su día Imma Mayol. Ahora bien, también como ella anticipó, nos dicen que el Ayuntamiento sigue en su idea de no donar simplemente la plaza, sino que pretende construir un equipamiento, es decir, un edificio. Preocupada por la seguridad del azufaifo, he escrito a nuestro interlocutor en Urbanismo, Ramon Massagué.
Hem sabut extraoficialment que ja heu arribat a un acord de permuta amb el propietari del terreny d'Arimon/Berlinès
Naturalment, per nosaltres és una bona notícia, tot i que ens preocupa perquè també ens diuen que l'ajuntament no vol fer-hi simplement una plaça sinó que hi vol construir i això ens preocupa, pel que ja han avisat els experts, és a dir
- que no es pot modificar l'espai radicular, les condicions de llum i d'aire, ja que es posaria seriosament en perill la vida de l'arbre.
A banda d'això, els volíem dir dues coses:
1) Que sortirà un llibre sobre la Història del ginjoler, tal com ha anat apareixent al meu blog, amb una selecció dels articles, informes i els meus escrits. El contracte editorial es firmarà la setmana vinent (De fet, el ginjoler d'Arimon ja apareix al llibre de Celdoni Fonoll Arbres del nostre país, Cossetània Edicions).
2) Que, ara, el terreny és ple d'escombraries. Sembla que alguns veïns que són constructors o familiars s'ocupen de tirar-hi brossa expressament, segons ens han informat els botiguers del davant, a banda del vandalisme que caracteritza aquest país i que ens allunya tant d'Europa. A pocs metres hi ha els contenidors d'escombraries, i per tirar deixalles cal fer un esforç, ja que hi ha una tanca de filferro alta. Si ja és propietat municipal, no es podria netejar?
I sobretot, els voldríem demanar notícies concretes, notícies oficials, tal com ens vam prometre, tant si ens les comuniquen amb una nova trobada com si s'estimen més un escrit, sisplau, els demanem informació.
Moltes gràcies
Isabel Núñez

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Es una bona noticia, cada cop les coses es van aclarint més.

Estic desitjant comprarme el llibre.

Per cert, el passat dissabte a l’Avui feien un reportatge a la teva germana amb foto inclosa, la deixaven molt be.

Belnu dijo...

Ah, gràcies, Civislib... Això de l'Avui no ho he vist, ja li demanaré a ella...
Encara haig d ecorregir molt...

nomesploraria dijo...

"el vandalisme que caracteritza aquest país i que ens allunya tant d'Europa."

només ploraria

Belnu dijo...

De petita jo sempre pensava que el franquisme i l'autoritarisme ens havia impedit estimar el país, que, com els nens d'una escola autoritària destrossen els pupitres com a forma de revolta. Aquí la gent segueix amb aquest esprit ruc i vergonyós. Quan torno d'una ciutat europea sempre em sembla que visc en un abocador d'escombraries. I em fan ganes de cridarrrrr, grrrr

Dante Bertini dijo...

Me encanta la foto de tu hijo.
También yo, de adolescente, me tapaba la cara con los sweaters y las bufandas. Aún hoy, hay días en los que sólo quiero mirar sin que me vean.

Qué casa, qué calle, qué árbol... qué tristeza la nuestra.

pero bueno, las noticias parecen buenas.

Belnu dijo...

Sí, qué bonito barrio de Londres... A G. ya no le gusta esa foto por cómo llevaba el pelo! Ahora es muy distinto! Pero sí... Hoy he paseado por la carretera de les aigues y he visto montruosidades, por ejemplo esa urbanización de núñez y navarro, no sé cómo se llama torre vilana o algo así, que ha devorado parte del perque natural de la ladera para hacer sus horribles piscinas, y lo que aún planean destruir, qué triste, he visto árboles magníficos y flores, los restos de un antiguo esplendor

Belnu dijo...

Oiga, no sé si cree que yo, por tener este apellido vulgar, tengo algo que ver con esa gente. Pues se equivoca. Ni para bien ni para mal. Me alegra siempre que se juzgue a los corruptos. No es que yo me identifique con mi familia de origen, pero nada tienen que ver con esos