viernes, febrero 13, 2009

Alguien que aprecia los árboles

es decir, una excepción en este país y sobre todo en esta ciudad donde los políticos municipales más arboricidas del mundo encajan bien con todos esos vándalos que los acuchillan con sus firmas, les arrojan basura y atan cualquier cosa a las ramas, me manda estas "Reflexions", que escribió hace unos años. Su nombre es Ramón Muns Salas
ARBRES La cultura botànica dels nostres conciutadans és molt escassa, aquesta és una evidència que crec que no és qüestionable. Aixó explica que gent que viu en cases magnífiques, de bons arquitectes i interioristes, on cada element ha estat triat primorosament, tinguin uns jardins terribles, amb gespa, una olivera (que no hi falti) i alguna palmera. Tot plegat, tant “kitsch” com si hi haguessin fotut un parell de nans. Suposo que com a conseqüència d’aixó, molts pocs habitants de Barcelona es preocupen o ni tant sols es fixen en els arbres de la ciutat. (de fet, molts d’ells no es fixen en res). Aprofitant aquesta desídia, l’empresa Parcs i Jardins fa i desfà (sobretot desfà) al seu gust, amb total impunitat. La cosa ve de lluny. Ja fa uns quatre o 5 anys que l’ajuntament va canviar radicalment la seva política respecte a l’arbrat. L’any 95, a partir d’una carta a “La Vanguardia” de la llavors portaveu de Parcs i Jardins Montse Rivero, explicant les raons científiques per les quals no era bo podar els arbres tal com s’havia fet fins pocs anys abans, vaig anar a trobar-la. Jo, en aquell moment, era membre d’una mena de comissió de Medi Ambient de Vilassar de Mar i la qüestió m’interessava. En aquella reunió la senyora Rivero em va donar bibliografía del tema i tota mena d’explicacions, d’altra banda molt lógiques i que hom pot comprovar fàcilment al viatjar a altres ciutats o en el propi jardí. El cas és que, com ja he dit, uns anys després la política municipal va canviar, coincidint amb canvis a Parcs i Jardins no sé si de gestió , de personal o de filosofia. Els arbres van ser de nou podats, mutilats dràsticament i el que és pitjor, es van talar molts exemplars venerables. Recordo el millor til.ler de Rbla. Catalunya, entre Consell de Cent i Diputació i moltíssims plàtans de l’Eixample. Aquest any, com cada any, hi han tornat. Enguany els ha tocat el rebre especialment als arbres del carrer Diputació, Aragó i Consell de Cent, per citar només els del centre de l’Eixample. D'altra banda, algunes ments privilegiades han pensat anar canviant especies. Ara canvien a l’Eixample plàtans per lledoners, cosa sensata mentre no representi canviar un arbre de 80 anys que dóna una bona ombra per un arbret esquifit de 5 anys. (sempre, un cop tallats, ens expliquen que l’arbre en qüestió estava malalt). El problema és que a molts carrers , p.ex Balmes entre Pça Molina i Diagonal, Aragó hi posen arbres de fulla perenne (en aquest cas Braquiquítons). Feu la prova, baixeu caminant un matí de gener per Balmes. No és agradable. En general, es estúpid posar arbres de fulla perenne a les voreres perque durant 4 mesos a l’any les fan inhòspites. Aquests arbres tenen sentit en els parcs, on no hi fa res tenir una àrea ombrejada, que doni una nota verda i faci bonic. En aquesta mateixa línia trobo ridícula l'obsessió municipal per les palmeres, vegetal caríssim i que normalment era emprat com arbre solitari, a tall d’emblema, davant d’algunes masies de la costa, de forma similar a com s’utilitzen altres arbres (roures, plàtans, a la Garrotxa avets o pícees). Posteriorment, alguns passeigs de la costa es van guarnir amb palmeres, però el nostre ajuntament ens les posa (amb pèssims resultats a més), fins i tot a la Ronda de Dalt. Per acabar-ho d’adobar, les palmeres, que són molt boniques quan tenen tot el fullatge i la copa adopta una forma esfèrica, són espurgades i acaven convertides en una mena de pinzells. A més, amb tan desfici per les palmeres, algú devia trobar una “oferta” interessant a Egipte, i va comprar palmeres parasitades per un coleòpter (picut roig) que ha constituït una plaga que està acabant amb moltíssimes palmeres auténticamente centenàries.

miércoles, febrero 11, 2009

Las vergüenzas de un tripartit antiverde

Foto: I.N., Árboles de Bruselas, diciembre 2008
El govern aprova el projecte de nova llei ambiental que simplifica tràmits i només requereix autorització al 10% d'activitats
XAVIER MIRÓ. Barcelona
El govern català ha fet el que demanen des de fa anys les empreses que es dediquen a activitats amb impacte sobre el medi ambient: posar-los les coses més fàcils a l'hora de rebre una autorització. Les empreseses queixaven que els tràmits eren llargs, complexos i cars. El projecte de llei de prevenció i control ambiental que ahir aprovava el tripartit d'esquerres simplifica la tramitació i permet que el 90% d'activitats es facin sense que la Generalitat hagi de donar la seva autorització ambiental. Així, els camps de golf, els hotels, els càmpings o els parcs temàtics com Port Aventura es podran construiramb una simple llicència ambiental dels ajuntaments. El conseller deMedi Ambient, Francesc Baltasar, assegura que «no es redueix laqualitat ambiental».
El conseller d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) afirmava ahir que la llei vigent impulsada per CiU el 1998 «entorpia» l'obtenció d'autoritzacions i establia uns «règims d'intervenció molt severs en què la tramitació es feia duradora i cara». És a dir, era tant garantista mediambientalment que resultava feixuga per a les empreses. Aquella llei d'intervenció integral de l'administració ambiental (IIAA) se simplifica ara amb el nou projecte de llei de prevenció icontrol ambiental (PACA). Tal com explica Baltasar, amb aquesta laxitud de la nova llei, a partir d'ara a les empreses «se'ls pressuposa responsabilitat» ambiental i només a posteriori se'ls farà el control.
De fet, la nova llei serà exclusivament ambiental i evitarà entrar en els àmbits competencials que ja disposen de legislació sectorial pròpia. Per exemple, actualment, un local d'espectacles o una mina s'havien d'acollir a la llei ambiental, de la qual depenien les normatives de prevenció d'incendis, espectacles o explotació minera. Però, a més, la Generalitat també intervenia en l'autorització que afectava els ajuntaments. Ara ja no. L'autorització ambiental de la Generalitat ja només serà requerida per llei a unes 4.900 instal·lacions del país, que són els grans centres de producció d'electricitat, derivats del petroli, metall, ciment, vidre, paper, vehicles o, en les grans extraccions, d'aigua. És el cas de lescentrals tèrmiques, les incineradores i les plantes de cogeneració obiomassa de més de 50 MW, així com de les refineries, coqueries i foses de més de 2,5 tones de producció cada hora.
També requeriran l'avaluació d'impacte ambiental de la Generalitat les cimenteres amb forns rotatoris amb una producció de més de 500 tones diàries o les de forns no rotatoris de més de 50 tones al dia, així com les vidrieries de més de 20 tones diàries de producció, a més de les grans factories químiques, papereres i lleteres, així com dels grans escorxadors. En darrer terme, també es requerirà el vist-i-plau de la Generalitat a les fàbriques de cotxes, avions i trens de més de 30.000 m², els parcs eòlics de més de 5 aerogeneradors o bé situats a menys de 2 quilòmetres d'un altre, les centrals fotovoltaiques de més de 2 MW i les extraccions d'aigua de més de 20.000 m³ anuals en domini públic hidràulic. Centrals eòliques, fotovoltaiques i extraccions gaudiran «d'un règim simplificat de declaració» sense necessitat d'autorització ambiental. Les activitats per sota d'aquests paràmetres de potència elèctrica,producció o superfície només requeriran una llicència ambiental queconcediran els ajuntaments. Així, serà competència exclusiva dels municipis autoritzar camps de golf, hotels, càmpings o parcs temàtics encara que siguin molt grans. L'única condició és que la Generalitat es reservarà el dret d'exigir autorització ambiental si afecten espais naturals protegits per les xarxes PEIN, de zones humides o natura. Són al voltant de 21.600 activitats. Entre les que requeriran permís ambiental de la Generalitat o l'Ajuntament sumen el 10% de les instal·lacions, de les quals només el 22% hauran de disposar, a més, d'una autorització sectorial afegida com la llicència energètica o minera. En canvi, el90% restant d'activitats, és a dir, al voltant de 235.000 instal·lacions del país, només requeriran una simple comunicació als ajuntaments. «Només hauran de presentar la documentació i podran començar», explica el conseller. Aquest darrer cas inclou hospitals i clíniques, geriàtrics, funeràries, cementiris, cases de colònies, tallers i hotels de fins a 400 habitacions.
Copio aquí un comentario que me manda M.F.
Cada cop tenen més bones ideas: una de les darreres es escorcollar els objectes de la gent que deixa bosses fora dels contenidors (cosa reprobable, naturalment) per identificarlos i multarlos. Per això necessiten: un empleat de la neteja, un mosso de testimoni i un tercer que no recordo. Ho precinten, ho guarden no sé on i t'envien la multa. Crec que han deixat de fer-ho per il.legal.
Hauríem de sortir tots al carrer.