viernes, febrero 13, 2009

Alguien que aprecia los árboles

es decir, una excepción en este país y sobre todo en esta ciudad donde los políticos municipales más arboricidas del mundo encajan bien con todos esos vándalos que los acuchillan con sus firmas, les arrojan basura y atan cualquier cosa a las ramas, me manda estas "Reflexions", que escribió hace unos años. Su nombre es Ramón Muns Salas
ARBRES La cultura botànica dels nostres conciutadans és molt escassa, aquesta és una evidència que crec que no és qüestionable. Aixó explica que gent que viu en cases magnífiques, de bons arquitectes i interioristes, on cada element ha estat triat primorosament, tinguin uns jardins terribles, amb gespa, una olivera (que no hi falti) i alguna palmera. Tot plegat, tant “kitsch” com si hi haguessin fotut un parell de nans. Suposo que com a conseqüència d’aixó, molts pocs habitants de Barcelona es preocupen o ni tant sols es fixen en els arbres de la ciutat. (de fet, molts d’ells no es fixen en res). Aprofitant aquesta desídia, l’empresa Parcs i Jardins fa i desfà (sobretot desfà) al seu gust, amb total impunitat. La cosa ve de lluny. Ja fa uns quatre o 5 anys que l’ajuntament va canviar radicalment la seva política respecte a l’arbrat. L’any 95, a partir d’una carta a “La Vanguardia” de la llavors portaveu de Parcs i Jardins Montse Rivero, explicant les raons científiques per les quals no era bo podar els arbres tal com s’havia fet fins pocs anys abans, vaig anar a trobar-la. Jo, en aquell moment, era membre d’una mena de comissió de Medi Ambient de Vilassar de Mar i la qüestió m’interessava. En aquella reunió la senyora Rivero em va donar bibliografía del tema i tota mena d’explicacions, d’altra banda molt lógiques i que hom pot comprovar fàcilment al viatjar a altres ciutats o en el propi jardí. El cas és que, com ja he dit, uns anys després la política municipal va canviar, coincidint amb canvis a Parcs i Jardins no sé si de gestió , de personal o de filosofia. Els arbres van ser de nou podats, mutilats dràsticament i el que és pitjor, es van talar molts exemplars venerables. Recordo el millor til.ler de Rbla. Catalunya, entre Consell de Cent i Diputació i moltíssims plàtans de l’Eixample. Aquest any, com cada any, hi han tornat. Enguany els ha tocat el rebre especialment als arbres del carrer Diputació, Aragó i Consell de Cent, per citar només els del centre de l’Eixample. D'altra banda, algunes ments privilegiades han pensat anar canviant especies. Ara canvien a l’Eixample plàtans per lledoners, cosa sensata mentre no representi canviar un arbre de 80 anys que dóna una bona ombra per un arbret esquifit de 5 anys. (sempre, un cop tallats, ens expliquen que l’arbre en qüestió estava malalt). El problema és que a molts carrers , p.ex Balmes entre Pça Molina i Diagonal, Aragó hi posen arbres de fulla perenne (en aquest cas Braquiquítons). Feu la prova, baixeu caminant un matí de gener per Balmes. No és agradable. En general, es estúpid posar arbres de fulla perenne a les voreres perque durant 4 mesos a l’any les fan inhòspites. Aquests arbres tenen sentit en els parcs, on no hi fa res tenir una àrea ombrejada, que doni una nota verda i faci bonic. En aquesta mateixa línia trobo ridícula l'obsessió municipal per les palmeres, vegetal caríssim i que normalment era emprat com arbre solitari, a tall d’emblema, davant d’algunes masies de la costa, de forma similar a com s’utilitzen altres arbres (roures, plàtans, a la Garrotxa avets o pícees). Posteriorment, alguns passeigs de la costa es van guarnir amb palmeres, però el nostre ajuntament ens les posa (amb pèssims resultats a més), fins i tot a la Ronda de Dalt. Per acabar-ho d’adobar, les palmeres, que són molt boniques quan tenen tot el fullatge i la copa adopta una forma esfèrica, són espurgades i acaven convertides en una mena de pinzells. A més, amb tan desfici per les palmeres, algú devia trobar una “oferta” interessant a Egipte, i va comprar palmeres parasitades per un coleòpter (picut roig) que ha constituït una plaga que està acabant amb moltíssimes palmeres auténticamente centenàries.

5 comentarios:

fra miquel dijo...

Subscric tot el què diu en Ramón. Només una petita apreciació. La majoria dels plàtans de Barcelona, sí que estan malalts, justament a causa del tipus d'esporgues ¿? que han sofert durant molts anys, i que com molt bé diu, ara tornen.
També és cert que no té sentit posar arbres de fulla perenne. Heu passejat pels carrers de Gràcia? també n'hi ha, ara no recordo els carrers on els he vist. Planyo els veïns que han de suportar tenir la llum disminuïda al hivern per culpa dels arbres que hi han posat. A més, com que els carrers son estrets, els arbres es fan molt alts buscant la llum i ja tens tres pisos on les branques colpegen les finestres i balcons.
A molts carrers de Gràcia tampoc té sentit haver posat arbres. I és que tenim un ajuntament de il•luminats!
I ja no segueixo per què no acabaria, és que m'encenc!

ed dijo...

perdón, pero la imagen de forges que pusiste me llevó hacia otro punto incógnita que no me deja tranquilo: los incendios provocados en bosques.
siempre me pregunto por qué no aparecen en las noticias, los culpables y el desarrollo de sus casos... porque, supongo que algún pirómano atraparon una vez... o no?
es impresionante la cobertura en torno al fuego y sus víctimas (el dolor y el morbo del dolor) pero no se sabe nada nunca de los que inician el fuego.
alguna vez ví que metían a uno en un juzgado, pero iba protegido por su chaqueta (lo que me hace dudar de su existencia y mucho más de la justicia).
lo ví entrar pero no supe más ni de su condena, ni de sus motivos... por qué la prensa no se cuestiona esto? investiga, quiero decir.
y digo --la prensa--, porque es quién nos muestra a diario ese dolor de la pérdida de hogares y gente, a través del fuego... qué se supone que debemos hacer con toda esa pena y dolor? como mínimo, preguntarnos cosas, como por ejemplo: quién fue? quiénes fueron? qué motivos tenían? qué sucedió con el/ellos que prendieron todo? atraparon a alguno? lo condenaron?
forges, al menos se cuestiona un poco todo esto... por suerte los humoristas!

zbelnu dijo...

Tienes razón, Ed! En esa sensación perpleja de ¿qué hacer con la exposición de ese dolor? y esa falta de sentido, de buscar por qué. Yo me lo preguntaba el otro día con lo de Australia, quién y por qué? Son locos independientes o son financiados por aquellos a quienes les interesa destruir esos bosques para construir, recalificar... En Cadaqués decían que cada año los pastores de Queralbs y por ahí quemaban el monte para que hubiera pastos y a veces se les descontrolaba. Eran otros tiempos, ahora allí casi no hay vacas. Luego son otros los incendiarios...

faig dijo...

És cert que els plàtans de Barcelona estan malalts, tenen una micosi que es manifesta ja a partir de maig en forma d'una mena de pelussa blanca que apareix a les fulles més tendres, que es van arrugant. Aixó, però, no mata a l'arbre, aquesta malaltia la tenen molts plàtans arreu d'Europa i no els tallen pas!. El que és diferent és que aquí, els de Parcs i Jardins MAI els he vist cuidar o guarir un arbre, quan hi ha el més mínim problema, el tallen. Sempre és així.
Fa 15 dies han tallat molts grans plàtans de la Gran Via, (entre Passeig de Gràcia i Tetuan) que han estat quasi immediatament substituïts per nous plàtans, evidentment molt més petits.

zbelnu dijo...

Tu ho has dit: aquí no volen ajudar els arbres ni mantenir-los, sinó que els maltracten i tallen amb qualsevol pretext. Hauries de sentir parlar el Joan Bordas del que es fa a fora i el que es fa aquí, de com s'haurien de fer les coses i del creixement sorprenent dels arbres amb aquest clima si es fan les coses bé, com els arbres que ell plnta a jardins privats, seguint les normes alemanyes, i que els seus col·legues alemanys venen a veure. Diu que fa setanta anys que es planta malament, sense fer prou forat perquè els arbres arribin a la terra toba i a l'aigua que hi ha sota, amb el terra compactat que els fa créixer malalts...