martes, octubre 27, 2009

Una carta en La Vanguardia

Foto: I.N. Maison europeene de la Photographie, París, 2008
M. LÓPEZ GARCÍA, Barcelona
La meva mare va ser cantant de l´Orfeó Català i, durant els seus 100 anys viscuts, es va sentir sentimentalment unida a la institució, que quan ella hi cantava sí que defensava la cultura de Catalunya. Dic bé, de Catalunya i no catalana. Si encara fos viva, assabentar-se del robatori de diners que ha fet en Fèlix Millet i tota la banda li hauria causat un atac de cor. Com a ciutadana emprenyada i en nom també de la meva mare, proposo que si la Generalitat utilitza diners dels impostos que nosaltres paguem per substituir el que els lladres del Palau de la Música Catalana no tornen, ens organitzem i fem objecció fiscal. Aquests diners podrien ser destinats a persones amb necessitats. I també proposo que la objecció fiscal sigui un arma legal de defensa dels ciutadans que complim els nostres deures davant dels robatoris de patrimoni que aniran sortint i que es facin ara i en el futur.
Ah, y parece que en el país vecino sí van a la cárcel. ¿Se acuerdan del odiado ministro del Interior, Charles Pasqua? Yo recuerdo haber gritado contra él en una manifestación francesa... (ahora le ha caído un año)

1 comentario:

Ephemeralthing dijo...

El personaje y episodio de Millet es una maravilla. Símbolo significante del más puro franquismo después de treintatres años de su fin legal. Y sigue ..., Macià, Preñanosecuántos, etc, estos ya desenmascarados hace años pero a los que no se aplicó ninguna justicia. Parece que algo se tambalea y esto es positivo.