Article de Lluís Maria Todó a El Mundo

Pobre barri

Lluís Maria Todó

Fa setmanes que volia parlar de la devastació de què ha està víctima el local on hi havia hagut l’enyorat restaurant can Massana, amb la imperdonable desaparició dels històrics arrimadors de rajola i la instal·lació d’un decorat molt banal, o del prodigiós aflorament de “frikis” a les voreres, davant dels bars, que ha provocat la llei antitabac, o del tancament de tantes botigues, bars i restaurants, que havien sigut abundants i pròspers al meu barri, en definitiva, volia parlar de la decadència de Sant Gervasi.

Però el que ha passat aquí fa unes setmanes és tan greu, tan gruixut, tan inconcebible, que deixa petites tots les altres metamorfosis locals . El que passat és que el nou govern de la Generalitat ha decidit suspendre la construcció de la línia 9 del metro, aquella que ens havia de portar de casa a l’aeroport tan còmodament, i aquesta suspensió ha tingut, està tenint i tindrà unes conseqüències absolutament incalculables, perquè l’esvoranc immens, el descomunal cràter lunar i descarnat que ocupa més de la meitat del que en altres temps havia sigut la plaça Joaquim Folguera sembla que quedarà obert indefinidament, o almenys durant un any!

M’expliquen que l’odre de suspensió de l’obra va ser tan sobtada i fulminant, que va haver-hi escenes dramàtiques entre els treballadors, que aquell matí entraven a la feina confiats i van veure com de cop les seves vides es convertien en un problema insoluble.

No sé si serà insoluble, però el que ara mateix ja és un gravíssim problema i un perill esgarrifós és la fossa descomunal que ha quedat oberta a la plaça. La gent l’evita, se n’allunya, i les botigues dels voltants ja comencen a pensar a tancar, també. Els més matiners hi han vist rates grosses com conills, el vigilant nocturn no sap fins quan treballarà, perquè fa dos mesos que la seva empresa no cobra, i la insuficiència de les tanques de protecció al voltant d’un desnivell que pot arribar a fer uns vint metres fa témer legítimament les pitjors desgràcies.

Ningú no sap per què ni els diaris, ni les ràdios, ni els canals de televisió, fins ara no n’han volgut parlar, i els veïns, la gent del mercat i els botiguers de la rodalia, ningú no entén res, ningú no sap què s’ha de fer per evitar la fugida massiva, l’ensorrament definitiu, la ruïna absoluta del que havia estat el centre vital d’un barri pròsper, agradable i prestigiós, Sant Gervasi.