jueves, junio 14, 2007

Correspondencia municipal sobre el ginjoler

Foto: Manel Armengol, Pins de cap Norfeu, 1997
Copio aquí los mensajes de y a Imma Mayol, que al fin me ha respondido.
Nos dice que trasplantarán el árbol. Significa que lo perdemos los vecinos, la calle, el barrio, y probablemente también significa que el árbol morirá en el trasplante.
Senyora Mayol:
Al carrer Arimon 7, cantonada Berlinès, han tirat una torre, potser l'última, perquè les estan tirant totes, a aquest barri. El carrer Berlinès i el nostre pati d'illa s'han anat buidant de jardins i omplint d'arquitectura mediocre i de lletjor. Ara, la gota que fa vessar el vas és aquesta bonica casa i el seu jardí, amb un gínjol centenari, un arbre que es troba en perill d'extinció. A Parcs i Jardins ens han mirat l'expedient i han dit que NO es pot treure,que no s'hi pot construir, a sobre. Però la constructora, SUPPORTIS, secretària Cristina Pérez, tel. 93/2157900, insisteix en que treuran l'arbre. Si realment Iniciativa i els Verds són a l'ajuntament, no podria ser que per una vegada no guanyés el mercat? L'arbre donava ombra al carrer, les flors hi queien a la vorera. Era l'única cosa bonica que ens quedava al carrer, a més de les palmeres de l'escola Sant Gregori, que també es trasllada. Hi posaré la foto que he inclòs al blog. Altres veïns, gent de cultura, escriptors, etc., indignats, m'han donat el seu suport.
Isabel Núñez
_________________________________

Benvolguda senyora,
Contesto el seu correu en què s'interessava per un grújol situat al carrer Arimon. Malgrat no estar catalogat, Parcs i Jardins Institut Municipal i els responsables del Districte han parlat amb els propietaris per tal d'assegurar la seva supervivència. En compliment de la Norma Granada, en aquests moments l'arbre està avalat i és intenció de la propietat cerdir-lo a la ciutat.
Ben cordialment,
Imma Mayol

_______________________
Senyora Mayol, Moltes gràcies per la seva resposta. El que ens preocupa, a més de perdre aquest arbre en uns carrers sense arbres i on cada mes tiren una altra casa bonica i històrica per construir blocs de pisos amb una gran densitat de construcció (en aquest moment hi ha tres grues a la mateixa illa de cases, soroll, pols, etc.), és que alguns botànics experts ens han dit que aquest arbre no resistirà un trasplantament i, en canvi, si el deixessin on és, té una expectativa de vida de 70 a 80 anys. És trist que la degradació de la ciutat s'estigui produint amb molta més intensitat sota el mandat Socialista i d'Iniciativa i els Verds. Ja sé que ara hi ha diners i màfies a la construcció, però la funció dels partits d'esquerres havia estat sempre frenar els abusos dels mercats en funció de les necessitats dels ciutadans.
Gràcies
Isabel Núñez
_____________________________________
PS. La foto de Manel Armengol ya la puse en mi otro blog, pero me gusta tanto mirar esos pinos que resisten contra la fuerza de la tramuntana y el garbí, me parecen simbólicos de mis pobres intentos de salvar un árbol.

2 comentarios:

Júlia dijo...

El seguiment d'aquesta història s'està tornant apassionant, admiro el coratge que mostres.

zbelnu dijo...

Moltes gràcies, Júlia. Crec que és pura saturació i prou. Com podem viure amb la sensació que ens destrueixen tot el que ens agrada només perquè uns quants lladres guanyin diners? I que ho facin amb els nostres vots i amb els nostres impostos. I que tot siguin mentides. Fa molta ràbia. És clar, un arbre pot semblar una nimietat a alguns (el meu interlocutor fallit així ho pensava), però per a mi no ho és. Aquest arbre tan bonic que ha trigat tants anys a créixer significa quan has de passar cada dia per aquesta vorera. I la casa que han tirat (totes les que han tirat) també. I viure en un lloc on només sentim grues i pols i abans teníem ocells i cotxes, sí, però teníem arbres i torretes. I aquests mafiosos tenen totes les llicències assegurades... pels funcionaris que ha posat el Partit Socialista?