jueves, junio 28, 2007

Dos últimas cartas a Imma Mayol

Foto: el azufaifo, según las últimas noticias el mejor ejemplar que queda en Europa de esta especie, retratado por Carmen Aranda, vecina que quiso regalarme el retrato.
Sra. Mayol: Últimes notícies. Ens certifiquen que el ginjoler del carrer Arimon és segurament el millor exemplar que hi ha a EUROPA.
Us trameto l'informe que ha signat en Xavier Argimon, enginyer agrònom prestigiós i recomanat pel Col·legi... Però en tenim més. Sembla que els experts estan tots d'acord. Crec que hauríeu de replantejar-vos el trasplantament i impedir que es construeixi en aquest solar, ja que tots els botànics independents desaconsellen tocar l'arbre.
Ens adreçarem al Ministerio de Medio Ambiente i a Estrasburg.
Fins aviat
Isabel Núñez.
Benvolguda Sra. Mayol:
Em sembla molt que hem connectat amb la indignació de molta gent, que veu com es degrada el barri i la ciutat, com els arbres monumentals i els petits jardins desapareixen i són substituïts per arbists esquifits que mai no arribaran al volum dels arbres històrics. Ja tenim més de 450 signatures i pel carrer molta gent ens diu que vol col·laborar.
Ja han sortit articles a El País (Vila-Matas i Francesc Arroyo), l'Avui, emissions (TV3, Matins de Josep Cuní), ens han filmat ahir els d'Europa Press, ens han trucat per gravar España en Directo. Aviat sortirà també a La Vanguardia.
Li envio alguns dels articles, per si els vol veure. Als Matins de Josep Cuní, els dos botànics -que són trasplantadors d'arbres- Gerard Passola i Joan Bordas, han dit que ni a Barcelona ni a Catalunya hi ha un exemplar tan bonic ni tan monumental com aquest, que té uns 200 anys de vida (el ginjoler té un creixement molt lent) i que s'hauria de quedar on és. I que, per trasplantar-lo, se li haurien de tallar totes les branques (el carrer només té 6 metres d'amplada) i bona part de les arrels, portar-lo en un viver, que faria d'incubadora, i fins i tot si sobrevisqués, mai no tornaria a ser com és avui. A altres ciutats d'Europa, la propietat no passa per sobre del patrimoni vegetal ni dels arbres monumentals i aquests terrenys s'expropien. Han dit que aquest és el país més arboricida d'Europa. La Cristina Narbona va dir dissabte a la seva ponència d'Amics dels arbres que ara, no es tracta tant de fer parcs com de recuperar els petits jardins privats de la ciutat. És el contrari del que es fa aquí, i el contrari de les declaracions de la gerent del districte (per ella, no val la pena expropiar, perquè "caguin els gossos i hi aparquin les motos?", va dir). Però és el que s'ha fet a moltes ciutats del món. Nosaltres ens hem quedat sorpreses de veure la resposta de la gent. Hem vist la degradació i també els simulacres. Com ara els Jardins de Vil·la Florida, on sota el lema "renovació de l'arbrat", s'ha talat un jardí frondós i ple d'arbres centenaris (73 arbres) i s'hi han deixat tres o quatre exemplars monumentals i la resta són petits, que no creixeran mai com els antics, per les condicions de trànsit i pol·lució. Deixant de banda la terrible destrossa de la remodelació de l'edifici. El senyor Cuní ha acabat dient: Veurem què farà l'Ajuntament i Parcs i Jardins, si ofereixen una altra solució, perquè TOTS els botànics i experts consultats tenen la mateixa opinió, un trasplantament seria com una operació a cor obert, amb un gran risc per a l'arbre i no val la pena. Nosaltres demanem que es modifiqui el projecte, que es deixi un requadre on ara és el ginjoler, que no es facin aparcaments a sota, que un jardiner supervisi els fonaments per no tallar les arrels. Si és car, els veïns hi contribuirem.
Gràcies
Isabel Núñez

5 comentarios:

lost child dijo...

seguro que podrian construir un edificio
con vista al azufaito y jardin etc ...
y hacer que los pisitos fueran si se necesita
mas caros por tener el lujo del Arbol...
un arquitecto con ideas deberia
saber como resolver este reto con estilo
y quizas aun beneficiaria a esas empresas...
no se..
ideas...
sueltas..
porque no se puede integrar todo?
que depresion...
una ciudad asi..
cancerosa y gris
mas gris que nunca..

zbelnu dijo...

Sí, la solución española, dice Bordas, el jardinero amante de los árboles, sería esa, dejar un recuadro, modificar el proyecto, hacer los cimientos a mano, para no cortar demasiadas raíces (Bordas supone que las raíces mediterráneas seguro que han corrido hasta llegar a la riera, o sea, atravesando todo el solar). Pero la solución europea, la que propone él, es expropiar TODO el solar, hacer un jardín para el azufaifo, para cuidarlo, es la solución de cultura dice él, cultura entendida como cultivo, como cuidar árboles, como culture... Con sus ideas le he escrito una carta al alcalde y un email a la ministra de medio ambiente. Veremos. Y hay más! Alguna buena noticia, aunque aún no me dejan decirlo, pero es increíble, Lost Child, lo que puede conseguir a veces el esfuerzo de uno o dos...

cacho de pan dijo...

hay fotos de esos 73 árboles, de ese jardín?
me gustaría verlas
maravilloso azufaifo, no pasé a verlo para que el dolor fuera menor (no se llora lo que no se conoce), pero ahora iré de cualquier manera.

zbelnu dijo...

Son fotos viejas y malejas, incompletas, pero algo hay, sí...

zbelnu dijo...

el azufaifo agradecerá tu visita! allí te espera...