lunes, junio 25, 2007

Y en el AVUI

Foto: Linda Danz, Bamboo Path, 2006
Sant Gervasi · L'enderroc d'una finca al carrer Arimon fa témer els veïns pel futur d'un arbre singular. No està catalogat però Parcs i Jardins estudia trasplantar-lo
LA NOTÍCIA DEL LECTOR
Marta Carbó
Els veïns reclamen que el ginjoler situat a la finca del carrer Arimon, 7 es quedi plantat on és. L'enderroc d'una torre al carrer Arimon cantonada amb Berlinès ha fet mobilitzar els veïns del barri, que temen que el nou edifici que està previst construir al solar farà desaparèixer un antic arbre ginjoler situat al que fins fa uns dies era el pati interior de la finca. Ja han presentat tres-centes firmes al districte de Sarrià-Sant Gervasi per manifestar la seva oposició al fet que es tali l'exemplar i per reclamar al consistori que revoqui "qualsevol projecte d'obra nova que suposi la desaparició" de l'arbre. La Isabel Núñez encapçala el moviment veïnal per salvar el ginjoler i en contra de la degradació del barri: "Estan tirant sistemàticament totes les petites torres i cases antigues, de manera que s'elimina qualsevol vestigi d'història, omplint els buits amb construccions mediocres i destruint els arbres i petits jardins dels patis d'illa". "La gota que ha fet vessar el vas és la destrucció d'aquesta bonica casa d'Arimon, el carrer on va créixer l'alcalde Jordi Hereu, i el seu jardí, amb un ginjoler centenari", afegeix indignada. Segons l'associació Amics Arbres, el ginjoler és un "arbre especial per la seva raresa", ja que es tracta d'una espècie provinent del Sud-est asiàtic "escassísima a aquestes latituds". De fet, a part dels que hi pugui haver en finques particulars, Parcs i Jardins tan sols en té registrats deu exemplars a tot Barcelona. D'aquests, n'hi ha un, al costat del Palauet Albéniz, a Montjuïc, que està catalogat com a arbre d'interès local. Però, segons l'associació Amics Arbres, aquest ginjoler "té una qualitat inferior" al del carrer Arimon que, diuen, "és el que està en més bon estat i el més monumental" de la ciutat. Sigui com sigui, només la inclusió d'un arbre en el catàleg garanteix la seva preservació, tant si es tracta d'un exemplar de propietat municipal com de propietat privada. "Els arbres que tenen història es cataloguen i es protegeixen. Aquest encara no l'han catalogat, però en falten tants...", es lamenta la Isabel davant l'"amenaça" que pateix el ginjoler d'Arimon. Però tot i que l'arbre no està catalogat, les autoritats municipals asseguren que la intenció és "preservar-lo". Així, fonts del districte de Sarrià-Sant Gervasi indiquen que es va signar un conveni per garantir que no es danyés l'arbre durant les obres d'enderroc i remarquen que no concediran la llicència d'obra nova per construir a la totalitat de la parcel·la fins que Parcs i Jardins ultimi un informe sobre la viabilitat del trasplantament de l'arbre. Aquest organisme, per la seva banda, assegura que la idea és que el propietari faci donació a l'Ajuntament de l'exemplar i aquest es col·loqui en un altre indret. "S'està estudiant la data i el lloc més adients", afegeixen. Però des d'Amics Arbres creuen que allò "ideal" seria no tocar el ginjoler de lloc. Els veïns tampoc veuen amb bons ulls que l'arbre sigui traslladat i insisteixen que l'exemplar s'ha de quedar al lloc on és perquè el barri pateix "una gran densitat humana, contaminació acústica i mediambiental". "Els únics arbres que tenim són els de les cases", conclou la Isabel. Aquesta informació ha estat elaborada gràcies a la col·laboració d'Isabel Núñez, veïna del carrer Arimon barcelona@avui.cat

6 comentarios:

cacho de pan dijo...

el 28 de mayo dabas cuenta de la amenaza contra el azufaifo y yo te decía lo de los árboles catalogados y la posibilidad de convertirte en san tita can cervera de bonnemaison...un mes después lo has logrado y todos los amantes de los árboles te haremos un altar.

zbelnu dijo...

Gracias, Cachodepan, tú eres muy bueno poniendo nombres y esa idea se me quedó... Pero todas las noches, cuando paso y veo al árbol ahí con las ramas extendidas respirando y mandándonos oxígeno, ay... Siempre digo que lo importante es salvar otros, la cosa simbólica y política, pero la verdad es que no soportaré que lo arranquen...

e. dijo...

fue ayer que el govern iba a plantar 100 árboles, no?

zbelnu dijo...

Pues no lo sé, pero si los plantan en la ciudad, nunca crecerán como los que arrancan. Son unos brutos. Ayer estuve en los Jardins de Vil·la Florida. Antes era el jardín frondoso de la antigua escuela de puericultura, una maravilla, entrabas allí y cambiaba el clima. Arrancaron tantos árboles centenarios (quedan 4 o 5) y pusieron pequeños escuálidos que nunca -con la contaminación- llegarán a su altura. Y el edificio! Qué porquería de mal arquitecto, si existe alguno bueno. Lo malearon y destrozaron. Qué vergüenza...

cacho de pan dijo...

si te quedan ganas de sufrir, puedes bajar desde el ayuntamiento hacia el carrer avinyó por la baixada de sant miquel y mirar al frente.
rompiendo el panorama de edificios con estilo y solera, está ahora el nuevo hotel avinyó, pintado a trozos en esmalte brillante azul y naranja de bote (no se atrevieron a ponerle el burdeos del barça, aunque se acercaron).
todo un goce ESTÉTRICO digno de una pesadilla posnuclear.
creo que deberíamos hacer un blog altar(te lo propongo)para poner allí el nombre y la cara de todos estos seres que nos arruinan la vida, la ciudad y la salud.

zbelnu dijo...

desde luego, y que estarían en aquel infierno de woody allen, donde sufría castigo el inventor del metacrilato o el del aluminio, ya no recuerdo... Aunque estoy aún bajo el shock de verme por la tv, qué depresión