miércoles, noviembre 26, 2008

El Manifiesto y los primeros firmantes

Foto: Linda Danz@www.myspace.com/paulfairallmusic, Pond Trees, Central Park, Nueva York, 2007
Quienes quieran firmar, pueden hacerlo aquí. Si alguien olvidó poner su profesión o apellido, puede mandármelo en forma de comentario. No hagan caso de la petición de dinero de la web: no tiene nada que ver con nuestro manifiesto. Para encabezar, nada mejor que la conclusión de un artículo de Javier Marías titulado "Árboles y grosería" que me ha mandado el blogger Eph: "España es un paí­s patanesco y no de fiar cuando hay por medio cemento, polí­ticos, constructores y dinero. Y eso es lo que nos domina y define, lamentablemente, en el siglo XXI. Nuestro mayor problema, y no exagero."
Texto del manifiesto (en castellano y catalán):
******************************************************
La política del Ayuntamiento respecto a los árboles y el patrimonio de la ciudad nos preocupa. El proyecto de suprimir todos los plátanos y palmeras de los parterres centrales de la Avinguda Diagonal para que pase un tranvía implica la destrucción de uno de los escasos paseos que quedan en la ciudad y sin duda el más bonito. La inminente destrucción del verde en el ya deteriorado Parc de la Ciutadella para construir un gran aparcamiento para los diputados (nuestros políticos no se deciden a dar ejemplo y utilizar el tranporte público, ni a fingir que lo hacen) nos parece injustificada. La ya aprobada tala (trasplante, en el lenguaje oficial, aunque sabemos que el índice de fracaso de esos trasplantes es del 75 por ciento, y que no se reemplaza la frondosidad arrancada, salvo en los dibujos que entregan a la prensa, como ha sucedido en la desdichada Plaça Lesseps, donde no han dejado un metro de tierra para plantar nada) de los almeces (lledoners) históricos, es decir, la destrucción de la Plaça Joaquim Folguera (para ampliar la línea 9) agravará la contaminación y el ruido. Aun sin cuestionar la necesidad (discutible) de esas infraestructuras, ¿no hay otra manera de construirlas sin destruir el paisaje urbano y empeorar la calidad de vida de la ciudad? Sant Gervasi ha pasado de ser un barrio frondoso y tranquilo, lleno de torres modernistas y novecentistas, a convertirse en una cantera ruidosa y polvorienta en “el distrito más ruidoso de la ciudad” (La Vanguardia 15/09/08), donde la arquitectura mediocre sustituye a las antiguas casas y el cemento de los parkings a los jardines interiores. Y la basura se arremolina en el suelo y en los solares sin que nadie parezca pasar a recogerla. En Collserola, la tala salvaje de las encinas centenarias para construir una nueva montaña rusa, contra la opinión de todos los partidos de la oposición y contra las 35.000 firmas de ciudadanos que se oponían, en el que era el pulmón verde de la ciudad, nos parece muy grave. La ciudad cada día está más contaminada y abocada a la sequía. Los árboles oxigenan el aire y talándolos, agravaremos la sequía y aceleraremos los efectos del cambio climático. Resulta aún más amargo que esa política municipal la lleven a cabo los partidos que se autodefinen como izquierda, incluso un grupo llamado “els Verds”. Todo esto al margen de una Ciudad Vella, un centro de la ciudad y un Eixample degradados y vendidos al turismo, y no precisamente un turismo de cultura, sino el más barato, y ruidoso, donde los hoteles y las tiendas de lujo que han sustituido a los oficios y tiendas de siempre –colmados, tintorerías, imprentas, zapateros— y a la vida de barrio contrastan con unos turistas que se emborrachan en la calle o que comen bocadillos en los bancos del Passeig de Gràcia, sin dinero para ir a los restaurantes ni comprar en las tiendas. Los abajo firmantes pedimos que se interrumpan esas actuaciones y que los trazados de las infraestructuras respeten el patrimonio arquitectónico, histórico y verde de la ciudad.
La política de l’Ajuntament pel que fa als espais verds i al patrimoni de la ciutat ens preocupa.
El projecte de suprimir tots els plàtans i les palmeres dels parterres centrals de l’Avinguda Diagonal per fer-hi passar un tramvia implica la destrucció d’un dels escassos passeigs que queden a la ciutat i sens dubte un dels més bonics.
La imminent destrucció del verd al ja deteriorat Parc de la Ciutadella per construir-hi un gran aparcament per als diputats (els nostres polítics no es decideixen a donar exemple i utilitzar el tranport públic, ni a fer-ho veure) ens sembla injustificada.
La tala ja aprovada (trasplantament, en el llenguatge oficial, però sabem que l’índex de fracàs d’aquests trasplantaments és del 75 per cent, i que no se substitueix la frondositat arrencada, excepte als dibuixos que l’Ajuntament lliura a la premsa, como ha passat a la dissortada Plaça Lesseps) dels lledoners històrics, és a dir, la destrucció de la Plaça Joaquim Folguera, per ampliar la línia 9 agreujarà la contaminació i el soroll.
Sense qüestionar la necessitat (qüestionable) d’aquestes infraestructures, no hi ha una altra manera de construir-les sense destruir el paisatge urbà i sense empitjorar la qualitat de vida de la ciutat? Sant Gervasi ha passat de ser un barri frondós i tranquil, ple de torres modernistes i noucentistes, a esdevenir una pedrera sorollosa i plena de pols (en aquests moments, el districte més sorollós de la ciutat, segons recollia La Vanguardia del 15 de setembre), on l’arquitectura mediocre substitueix a les torres antigues i el formigó dels parkings als jardins interiors. I les escombraries s’escampen per terra i als solars sense que ningú no passi a recollir-les.
A Collserola, la tala salvatge de les alzines centenàries per construir una nova muntanya russa per als turistes, contra l’opinió de tots els altres partits i contra les 35.000 signatures de ciutadans que s’hi oposaven, al que era el pulmó verd de la ciutat, ens sembla molt greu. La ciutat cada dia és més contaminada i abocada a la sequera. Els arbres oxigenen l’aire i, en tallar-los, agreujarem la sequera i accelerarem els efectes del canvi climàtic? És trist que aquesta política municipal vingui precisament dels partits que s’autodefineixen “esquerra”, fins i tot un grup anomenat “els Verds”.
Tot això deixant de banda una Ciutat Vella i un Eixample degradats i venuts al turisme, i no precisament un turisme de cultura, sinó el més barat i sorollós. Els hotels i les botigues de luxe que han substituït als oficis i botigues de sempre –colmados, tintoreries, impremtes, sabaters— i a la vida de barri, contrasten amb uns turistes que mengen entrepans als bancs del passeig de Gràcia, sense diners per anar als restaurants o comprar a les botigues.
Els sota-signants demanem que s’interrompin aquestes actuacions i que els traçats de les infraestructures respectin el patrimoni arquitectònic, històric i verd de la ciutat.
1. Isabel Núñez, escriptora
2. Salvador Foraster Rovira, llibreter
3. Antoni Clapés Flaqué, poeta i editor
4. Javier Mariscal, diseñador
5. Frederic Amat, artista
6. Patricia Gabancho, periodista
7. Eulàlia Grau Donada, artista visual
8. José Antonio Millán, filólogo y periodista
9. Manel Armengol, fotògraf
10. Lluis Maria Todó, escriptor
11. Pati Núñez, diseño gráfico
12. Jordi Bonells, escritor, catedrático universitario
13. Rosa Regas, escriptora
14. Chelo Sastre, diseñadora de joyas
15. Erika Bornay, historiadora de arte y escritora
16. Joaquim Sala Sanahuja, poeta
17. Raimon Àvila, poeta i professor
18. Lydia Oliva, experta en fotografía
19. Regina Bayo-Borràs, psicóloga
20. Àngels Ribé Pijuan, artista plástica
21. Cristian Cirici, arquitecte
22. Eulàlia Grau Donada, artista visual
23. David Cirici, escriptor
24. Glòria Bohigas, traductora
25. Yoonah Kim, artista visual
26. Colita, fotógrafa y periodista
27. Dante Bertini, escritor, dibujante
28. Hug Cirici, dissenyador gràfic
29. Maria Lluïsa Cuchillo, tècnic de vídeo
30. Alicia Núñez, interiorista
31. Elena Vilallonga, traductora
32. Eda Kibrik, psicoanalista
33. Jordi Mateu, gestor cultural
34. Javier Montalvo, profesor de Ecología
35. Martín Gallego, fotógrafo
36. Christian Martí-Menzel, agente literario
37. Marga Guasch Bertran, gestora administrativa
38. Guillermo Pfaff, artista visual (pintor)
39. Cristina Nunez, fotógrafa
40. Lluís Brau, arquitecte
41. Jose Antonio Aguirre, consultor
42. Laura Zumin, Profesora de Geografia Urbana
43. Montse Fuster, metge
44. Pepa Gasull, professora universitat
45. Iolanda Guiu, empresaria
46. Berta Gasull, músic
47. Marta Pino, traductora
48. Marta Oliver Cama, psicòloga-psicoanalista
49. Lluisa Núñez, bibliotecònoma
50. Montserrat Berges, funcionària europea
51. Ramon Balasch, comunicació
52. Meritxell Colina, assistent d’exposicions
53. Inmaculada Suárez Barral, abogada
54. Albert Buendía, Dissenyador gràfic
55. Xavier Romero, professor
56. Ma. Adelaida Waldesbuhl, traductora español-alemán-español
57. Montse Fuster, metge
58. Iñaki Casasnovas, gestor cultural
59. Ramon Martin, economista
60. Almudena García, infografista
61. Rafael Balanzo, arquitecte paisagista
62. Dolors Escoute, funcionaria
63. Maipi Esteban, interiorista
64. Cristina Moreno Duran, abogado
65. Angel Vilalta Bernet, professor jubilat
66. Raimon Corberó Fornt, jardiner paisatgista
67. Àurea Juan, llibretera
68. Jose Antonio Aguirre, consultor
69. Elisa Santos, professora
70. Bertila Ysamat, médico
71. Isabel de Villalonga, periodista
72. Berta Muñoz, restauradora
73. Àngels Sagrera i Marigó, herbolària (jubilada)
74. Antonio Cardoso, psicoanalista
75. Julio Piñel Garate, abogado
76. Carmen de Puig, Comercio
77. Jordi Carbonell, Empresari
78. Aida Segura Ribes, llibretera-cabaretera
79. Clara Checchi, traductor
80. Ana Núñez Salmerón, psicoterapeuta
81. Angela Reynolds, agente literaria
82. Julia Solans, disenyadora gràfica
83. Diana Thorimbert, estudiant
84. Juli Costa-Esteban, redactor-traductor
85. Mihoko Sugita, traductora 86. Valentín Nöel, estudiante 87. Àngela Romeu i Diaz, Jardinera i professora de jardineria 88. Ascensió Solé Puig, funcionària de justícia
89. Jordi Llobet i Martí, músic
90. Isabel Cabarrocas, moda
91. Clara Sen Campmany, gestió cultural
92. Adriana Campi, neuròloga
93. Enric Bufill Soler, neuròleg
94. Ildefonso Díaz Ruiz, blogger
95. Borja Querol Quadras, abogado
96. Josep Liz Rodríguez, ensenyant
97. Cristina Surroca, Relaciones públicas
98. Glòria Domènech Umbert, bibliotecària
99. Daniel Jiménez Schlegl, advocat 100. Carlota Andreu Serra, médico 101. Núria Solé, documentalista 102. Cristina Moreno Duran, premsa 103. Núria Baguena, cuinera
104. Isaias Fanlo, editor
105. Joan-Carles Alay i Rodríguez, arqueòleg
106. Manuel Baldiz, psiquiatra y psicoanalista
107. Juan Manuel Grijalvo, administrativo
108. Teresa Morandi, psicoanalista
109. Pilar Brea Gonzalez, coordinadora cultural
110. Aurora Gasull
111. Irene Pareja Esmandia, advocat
112. Elisa Santos, professora
113. Elisabeth Miró Coll, anticuaria
114. Salud Márquez Losada, profesora de yoga
115. Cristina Subirachs, estudiant i gràfica publicitària
116. María Amezúa, escritora, traductora
117. Idoia Aguirre, márketing manager
118. Núria Mata, psicoterapeuta y profesora
119. Jordi Diaz Callejo, Enginyer Tècnic Agrícola
120. Miquel viñals lozano, Jardiner, paisatgista
121. Marisa Salmerón, pintora
122. Jose Luis Sánchez, Auditor, censor jurado de cuentas
123. Iraia Prieto, estudiante
124. M. Carmen Tió, maestra
125. Antoni León
126. Bea Martín Peralta, Professora de llengua i literatura
127. Francisca Graells de Reynoso, Comercio exterior
128. Gema Berenguer
129. Joana Masgrau i Bartis
130. Jaime Guilherme Serrano, Delineante
131. Jordi Xandri
132. Sarah Baratta
133. Àngels Garcia Aranda
134. Mercè Compte Martínez, mestra d'adults
135. Anna de Orovio
136. Maite Aguirre Segovia
137. José Rodríguez
138. Teresa Millán
139. Àngela Bàguena
140. Rossella Niso
141. Juan Pablo Ballester
142. Ramón Fernández, abogado
143. Verònica Atienza
144. Mariona Martínez
145. Marta Jaumà
146. Ainhara Martí
147. Matts de Bloeff
148. Ana Fuster
149. Pilar Gómez
150. Marta Antonin
151. José Antonio Millán, editor digital 152. Juana Pareja Miranda, limpiadora 153. Susana Narotzky. Antropóloga 154. Abel Ramon Vidal, llibreter i escriptor 155. Isabel Lacruz Bassols, traductora 156. Mª Ángeles Lería Badell, maestra de primaria (jubilada) 157. Josep Lluís Sánchez Auditor Censor Jurat de Comptes

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Sí, incompatibilitat de la ciutat mediterrània, arborada o no, amb el underground. Siguem clars ja d’ una vegada. Incompatibilitat de alterar la terra, de sempre, amb incisions traumàtiques. Les rieres i riuets, els arbres i els arbrets, les cases i les casetes, els carrerets i els carrerons, les ombres i les ombretes, son bens culturals escassos a la nostre terra barcelonina. No tenim esplanades per fer ni parcs centrals ni centres de comunicacions a escala global. Ni per fer forats cap a l’ infern per comunicar entre sí les xarxes de infraestructures que, com el seu nom diu, ni son possibles a la superfície, ni son eficaces a sota. Cal, si es necessari, establir, ja d’ una vegada, un transport col•lectiu a la vista, a la vista del arbres, de la gent, de les cases, de les casetes, dels records de les rieres, i a la oïda del soroll de la gent, quan parla, quan riu i quan frueix de la seva ciutat.

Anónimo dijo...

Ah, que no sigui el tramvia, please, ni a la diagonal, ni a cap indret d' una ciutat que vulgui ser habitable¿

zbelnu dijo...

No entenc aquesta frase. Un tramvia pot estar molt bé, ho estava quan, fa molts anys, travessava la Diagonal pel lateral. Però el van suprimir i ara, posar-lo només és un rpetext per a un altre negoci del ciment, per destruir-nos el patrimoni verd, per a la corrupció i les comissions municipals, etc. Per què tot es fa en aquest país amb un preu tan alt? En lloc d'Europa fer passar un tramvia significa tallar els arbres. Només aquí. L'Ajuntament talla arbres amb qualsevol pretext., per posar el bicing, per arreglar una vorera, per tot.

Anónimo dijo...

El tramvia no es el pretext per tallar arbres, es una cosa mes seriosa. La desaparició dels arbres es la demostració de la incapacitat de entendre que es una ciutat.Una ciutat es un organisme fet per l' home, home, no per persones amb interessos extranys, construida mica a mica per donar servei a altres organismes, nosaltres, els homes, homes. I com un organisme que ens dona aixopluc, entes en un sentit molt ampli, cal que les maquines complementaries, i tan sols les estrictament necessaries, estiguin perfectament integrades, dissimulades, etc.etc.Les persones necessitem un cert grau de automoció aliena, tan sols els malalts terminals calen de mitjans de propulsió rapid per portarlos al hospitals, i encara pot posarse en dubte aquesta hipotesi.Aquest cert grau de complement a la nostre propia propulsió, pels que no tenen un cor fort per no cansarse, poden ser uns patins o uns patinets, una bici amb motor per les pujades o no, una moto, un cavall o un cotxe petit, molt petit, unipersonal. Encara que no s' hagi demostrat que la ciutat amb tots els seus habitants fent servir cotxets unipersonals es col.lapsi, es pot intuir la necessitat de trasport col.lectiu, però cal que aquest sigui el mes proper a tot el seguit d' objectes anomenats, es a dir, cor, patinet, bici, moto o cotxe unipersonal, i per tant es pot entendre que es un cotxe pluripersonal,que a vegades es diu cotxe i a vegades autobus, o millor, autobuset. El tramvia es un tren inventat per a grans distancies, com per exemple els que varen necessitar el americans per anar de costa a costa, cap el oeste o farwest.I els arbres, ...oh, els arbres,...no tenen res a veure amb les maquines inventades per l' home...i necessiten, com a tots nosaltres, del subsol, i per tant de espais no ocupats per res,de res que tingui el caire de underground.

zbelnu dijo...

Sembla una classe magistral, però jo tinc la meva manera de veure les coses i la veritat és que no entenc els anonimats.